MITOLOGIA GREGA

Zeus, déu del cel, el llamp i les tempestes.

Posidó, déu del mar, els caballs i els terratrèmols.

Hera, deessa la maternitat.

Demèter, deessa l'agricultura.

Hèstia, deessa del foc de la llar (que més endavant va cedir-li el lloc a Dionís, déu del vi i la disbauxa).

Atenea, deessa de la intel·ligència.

Apol·lo, déu la medicina, la bellesa masculina, la música i la poesia.

Àrtemis, deessa la caça i el regne animal.

Hermes, missatger dels déus i déu dels viatgers, els lladres i els camins.

Ares, déu de la guerra.

Afrodita, deessa de la bellesa i l'amor.

Hefest, el foc i la "intel·ligència manual".

Hades, déu de l'Inframón i les riqueses que hi ha sota terra.

Persèfone, deessa de la primavera i reina de l'Inframón.

Asclepi, déu de la medicina.

Bia, deessa de la violència.

Deimos, déu del terror.

Enió, deessa de la guerra.

Eos, deessa de l'aurora.

Eris, deessa de la discòrdia i la baralla.

Eros, déu de l'amor (anomenat Cupido pels romans).

Fobos, déu de les fobies, la por i el terror.

Fòsfor, l'estrella del matí (el planeta Venus al matí).

Geras, déu dels vells.

Harmonia, deessa de l'harmonia.

Hebe, deessa de la joventut.

Hècate, deessa de la màgia i la bruixeria.

Hèlios, déu (o de vegades tità) del Sol.

Hipnos, déu del son.

Hèsper, l'estrella del vespre (planeta Venus al vespre).

Il·lítia, deessa dels parts.

Iris, deessa de l'Arc Iris i missatgera dels déus, especialment de Zeus i Hera.

Janus, déu de les portes, les decisionsi els nous començaments.

Ker, deessa de la mort violenta. De vegades es deia que no era una sola deessa sinó uns esperits femenins anomenats Keres.

Leto, mare d'Apol·lo i Artemisa.

Melínoe, deessa dels fantasmes.

Metis, deessa de la sabiduria i mare d'Atenea.

Momo, déu del sarcasme, les burles, l'agudesa irònica, els escriptors i els poetes.

Morfeu, déu dels somnis.

Moros, déu de la condenació associat amb el destí i que deia l'hora de la mort de les persones.

Nèmesis, deessa de la venjança i les conseqüències.

Niké, deessa de la victoria.

Pan, déu de la naturalesa salvatge i dels pastors.

Príap, déu dels jardins i de la fertilitat.

Quíone, deessa de la neu.

Selene, deessa (o titànide) de la Lluna.

Tanatos, déu de la mort.

Tique, deessade la sort, el destí i la fortuna. De vegades es diu que era una nimfa.

Tritó, déu dels vaixells i príncep de l'Atlàntida.

Zelos, déu de l'ardor i la cura.

...

Ariadna, deessa de la passió i del laberints.

Èol, déu del vent

Hàracles, déu del herois i protector del homes.

Orfeu, déu de la música i inventor de la cítara. 

Psique, deessa de la compassió

...

Les muses, protectores d'un art o d'una ciencia cadascuna.

• Cal·líope, la poesia èpica.
• Clio, la història.
• Èrato, la poesia lírica.
• Euterpela, la música.
• Melpòmene, la tragèdia.
• Polímnia, els himnes i la geometria.
• Talia, la comèdia.
• Terpsícore, la dansa.
• Urània, l'astronomia.

Les càrites, deesses de la bellesa i l'alegria. També anomenades Les Tres Gràcies per el enom que els hi van donar els romans: Gratiae "Gràcies"

• Aglaia
• Eufròsine
• Talia

Les Nimfes: representen de forma capriciosa l'activitat de la natura, es refugien la presencia dels essers humans i es fugien en la soletat del bosc. Hi ha diferents tipus de nimfes que personifiquen els diferents llocs de la natura, alguns són aquests:

• Les Nàiades, nimfes de l'aigua de brolladors, els llacs i les fonts.
• Les Nereides, nimfes del mar.
• Les Dríades, nimfes dels boscos.
• Les Orèades, nimfes de les muntanyes.

Els  Sàtirs encarnen la presencia masculina de les nimfes.

Les Erínnies o Eumènides (en llatí Furies o Dires), eren les deesses encarregades de la venjança contra els criminals.

Els Anemoi són la personificació dels vents dels punts cardinals.

• Bòreas, el vent del nord.
• Notos, el vent del sud.
• Euros, el vent de l'est.
• Zèfir,el vent de l'oest.

Les Keres, eren esperits femenins de la mort. De vegades es deia que Ker era la deessa de la mort violenta.

...

Agaios, tità de les tempestes al mar.

Astèria, titànide de les estrelles fogaces i els oracles nocturns.

Astreu, pare dels vents i de les Astra Planeta.

Atles, el tità que aguanta el món.

Ceos, tità de la intel·ligència.

Cratos, tità del poder i la força.

Crios, tità dels ramats i, potser, dels saqueigs

Cronos, el Senyor dels Titans i del temps.

Ctònia, titànide de la terra, protectora dels camps. També s'usa de sobrenom de les divinitats infernals (Hècate, Demèter....).

Eos, titànide de l'aurora.

Epimeteu, tità de la irreflexió i l'actuació precipitada. Germà de Prometeu, que representava valors contraris, i marit de Pandora.

Estix, personificació d'un dels rius de l'Inframón.

Febe, titànide de la lluentor i la Lluna

Hiperió, tità de l'observació.

Jàpet, pare d'Atles, Prometeu, Epimeteu i Meneci.

Leto, mare d'Apolo i Artemisa.

Mnemòsine, titànide de la memòria.

Oceà, tità de l'oceà.

Pal·lant, tità de la sabiduria.

Prometeu, tità de la previsió. Ell va donar el foc als humans.

Rea, esposa de Cronos, representava la Terra en termes més reduits que la seva mare Gea.

Teia/Tia/Tea, titànide de la vista.

Temis, la llei de la natura.

Tetis, titànide del mar.

...